Hoy no estoy mucho por la labor.
Tampoco tengo mucho tiempo.
Sólo me apetece saludarles.
¿Como le fue el cambio de año?
jueves, 4 de enero de 2007
miércoles, 3 de enero de 2007
¿Que pido a éste nuevo año?
Pues lo cierto es que no pido mucho.
Poder acabar mi carrera, seguir en mi trabajo,...
y lo mas importante: no perder mi família.
Quiero recuperarme y estar sana.
Olvidarme de que alguna vez estube enferma.
Ojalá pueda curarme pronto y dejar que ésto forme parte del pasado.
Gracias por vuestro apoyo.
Poder acabar mi carrera, seguir en mi trabajo,...
y lo mas importante: no perder mi família.
Quiero recuperarme y estar sana.
Olvidarme de que alguna vez estube enferma.
Ojalá pueda curarme pronto y dejar que ésto forme parte del pasado.
Gracias por vuestro apoyo.
I TANT QUE SÍ !!!!!!!!!!!!!
Volia conseguir tot allò pel que havia estat lluitant tant de temps.
Acabar la meu carrera d'Empresarials, escriure el meu guió, acabar Astrakam,
fer un master a Otawa ,Canadà.
Estar amb el meu marit, la meua filla,...
Quan tenia 18 anyets estava plena de somnis i d'il.lusions.
Amb el temps, pero, vaig descobrir que les coses no són tan fàcils com un pensa
quan es mes petit.
Segueixo tenint una que altre il.lusió, pero....ja no es el mateix.
Quan et fas adult, te n'adones de que tot és molt mes difícil.
Pot ésser, si jo hagués fet les coses en un altre ordre...ho haguès conseguit.
Primer, anar a Canadà, despres...
Pero, ara ja tan se val, no?
Ara ja sóc aquí.
Qui sap? Pot ésser encara tinc temps per acabar la meua carrera i fer moltes
coses. Al cap i a la fí, tan sols tinc 25 anys.
Superaré això del menjar, posaré tot de la meua part. Lluitaré i ho conseguiré.
No em demaneu com ho faré, doncs no us sabré respondre.
Pero, ho faré !!!!!!!!!!!
Vida, sento haberte fet mal. No ens ho mereixem.
Em d'éser molt feliços junt.
Prometo posar de la meua part.
De debò.
Un petò !!!!!
Acabar la meu carrera d'Empresarials, escriure el meu guió, acabar Astrakam,
fer un master a Otawa ,Canadà.
Estar amb el meu marit, la meua filla,...
Quan tenia 18 anyets estava plena de somnis i d'il.lusions.
Amb el temps, pero, vaig descobrir que les coses no són tan fàcils com un pensa
quan es mes petit.
Segueixo tenint una que altre il.lusió, pero....ja no es el mateix.
Quan et fas adult, te n'adones de que tot és molt mes difícil.
Pot ésser, si jo hagués fet les coses en un altre ordre...ho haguès conseguit.
Primer, anar a Canadà, despres...
Pero, ara ja tan se val, no?
Ara ja sóc aquí.
Qui sap? Pot ésser encara tinc temps per acabar la meua carrera i fer moltes
coses. Al cap i a la fí, tan sols tinc 25 anys.
Superaré això del menjar, posaré tot de la meua part. Lluitaré i ho conseguiré.
No em demaneu com ho faré, doncs no us sabré respondre.
Pero, ho faré !!!!!!!!!!!
Vida, sento haberte fet mal. No ens ho mereixem.
Em d'éser molt feliços junt.
Prometo posar de la meua part.
De debò.
Un petò !!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)